Retaule de Santa Bàrbara
Pintura Gòtica Lineal > Llíria > Església De La Sang > Retaule de Santa BàrbaraLocalitat
Llíria
Edifici
Església De La Sang
Datació
Finals del s. XIII
Classificació administrativa
Declarada monument nacional el 1919, i el 1985 va ser catalogada com a BIC
Pintura. Denominació / temàtica
Retaule de Santa Bàrbara
Localització dins l'edifici
Capella lateral quarta de l'Epístola
Datació pintura
Finals s. XIII - Principis s. XIV
Tècnica
-
Dimensions
-
Temàtica
-
Estat de conservació
Regular
Intervencions anteriors
Tota la capella, de la mateixa manera que la resta de paraments del temple, van ser restaurats per la conselleria de Cultura en un projecte de l'any 1990 amb finalització al 1996. L'empresa encarregada de dur a terme aquesta restauració va ser Coresal s.a.l.
Informe final / publicació
Sí / No publicat
Trets estilístics d’execució matèrica
Són dos escenes emmarcades per una franja de color pla, que va perfilada per dos línies negres a mode de les juntes de carreu, motiu que també es troba per separar les escenes figuratives. Per l'aspecte similar a les altres pintures de l'edifici es podria afirmar que es repeteix la composició dels morters i capa pictòrica de les escenes figuratives anteriors. Una preparació a la calç sobre els carreus i pintura al sec a la calç
Elements decoratius característics
Personatges, mobles, Santa
Paral·lels amb altres pintures
-
Materials compositius
Analítica
No
Suport
Mur de maçoneria
Morters de preparació
Existeixen varies capes de morter amb distintes grossàries
Aglomerant
Calç
Càrregues
Sorra
Capa pictòrica
Fina capa de preparació i policromia aplicada al sec
Aglutinant
-
Pigments
Sembla haver-se emprat la tonalitat blava-grisosa, coneguda com blau dels pobres(mescla de blanc de calç i negre carbó), el roig terra, roig vermell i la seua mescla amb terres per aconseguir les carnacions i tonalitats beix
Altra informació d'interés
Tot i que a la documentació consultada s'identifica la capella com de Santa Bàrbara, es pensa que les pintures no estan dedicades a aquesta santa, doncs no s'identifica cap de les escenes conservades amb els episodis coneguts de la seua vida o martiri
Bibliografia específica
CORESAL (Conservación y restauración de bienes culturales S.A.L) Informe Iglesia de la Sangre. Llíria. Artesónado. Memoria Parcial. Segunda parte. Gener de 1996. Sense publicar, consultat a l'Arxiu de la conselleria de Cultura.
PRIMO GARCÍA, Robert. Restauración de la Iglesia de la Sangre en Llíria, València. [a] Loggia. Arquitectura y Restauración No 4. Ed. Servei de PublicacionS. Universitat Politècnica de València. València. 1996. pp. 64-75. ISSN: 2910006082161.
Rubio Mifsud, A “La pintura mural gòtica lineal a territori valencià. Statu Quo del Corpus Conegut. Estudi i Anàlisi per a al seua conservació”. Tesi doctoral. 2015. Disponible a https://riunet.upv.es/handle/10251/59466?show=full