Escenes de la Passió de Crist
Pintura Gòtica Lineal > València > Catedral Metropolitana > Escenes de la Passió de CristLocalitat
València
Edifici
Catedral Metropolitana
Datació
S. XIII - XVI
Classificació administrativa
És monument nacional des de 1931, i BIC
Pintura. Denominació / temàtica
Escenes de la Passió de Crist
Localització dins l'edifici
Al Reconditori dins la Sagristia
Datació pintura
S. XIV
Tècnica
Trem sobre preparació de sulfat i carbonat de calç
Dimensions
2,30 m alt x 2,5 m ample
Temàtica
Religiosa
Estat de conservació
Bo
Intervencions anteriors
2010. Ivc+r, baix la direcció de Carmen Pérez
Informe final / publicació
Sí / No
Trets estilístics d’execució matèrica
Existeixen dos zones d'aplicació amb distintes tècniqueS. La part inferior al cortinatge on la preparació està formada per sulfat de calci i caseïna; i la part superior figurativa on hi ha 3 capes de preparació: baix un primer morter barreja de carbonats i sulfats de calci, a sobre una capa de cola animal i per damunt una capa de blanc de plom. Aplicació de técnica dels “tres bols” nomenada per Cenninni. Perfilat dels dibuixos amb línia continua negra. Repetició de patrons per a l'execució de rostres i vestits. Utilització de la incisió i dibuix en la transposició de models i dissenys
Elements decoratius característics
Personatges, Arquitectures polilobulades, construccions, Cortinatges, fons estrellats, inscripcions
Paral·lels amb altres pintures
Cortinatges: amb Llutxent, Lliria la Sang i El Convent del Carme de València . Personatges: de Pilats amb Sant Joan Bta. De Daroca i Retaule de Sant Pere de Brusel·les (anònim). Estels: amb Sant Joan de l'Hospital i Plau d'En Bou a València. Arquitectures polilobulades: La Sang de Llíria, Sant Feliu de Xàtiva, il·lustracions a les Cantigues d'Alfons Xé el Savi i Retaule de Sant Pere de Brusel·les. Plecs de la roba amb Sant Joan de l'Hospital València
Materials compositius
Analítica
Sí
Suport
Carreus amb policromies que els perfilen
Morters de preparació
-
Aglomerant
Cola animal / caseïna
Càrregues
Sulfats i carbonats de calç + blanc de plom
Capa pictòrica
-
Aglutinant
-
Pigments
Terres ocres, roges i marrons, negre carbó; mini; blac de plom; lapislàtzuli; verdet i malaquita. Colorants: laca roja, blau indi
Altra informació d'interés
La pintura es descobrí després de la guerra civil espanyola del 36, quan havent-se cremat l'enteixinat que les ocultava l'entrada quedà a l descobert la finestra per la qual es tenia accés al Reconditori. Es creu que la raó de la seua execució podria ser com a Reliquiari per custodiar una espina de la Corona d'Espines regalada a la Catedral de Valencia per Sant Lluís Rei de França.
A la Catedral s'hi conserven altres conjunts pictòrics gòtics com són:
- Parament darrere de la porta gòtica: restes de perfilats de carreus i escuts.
- A La capella de Sant Pere, al mur capcer, escut envoltat per un estel de 8 puntes.
- Arcs entre capelles del costat de l'epístola: Restes de decoracions vegetals.
Bibliografia específica
CENNINI, Cennino. El libro del arte. Col·lecció Fuentes de arte. Vol. 5. Ed. Akal. Madrid 1988.
OÑATE OJEDA, Juan Angel. El Santo Grial. Su historia, su culto, sus destinoS. Catedral de València. España. Ed. Santa Iglesia Catedral de València. València. 1990.
PÉREZ GARCÍA C. et al. El Relicario Secreto. [a] Revista Restauro No 11, Edita Impremta Lugami. A Coruña. 2011. pp 54-63.
A. Rubio Mifsud; M. A. Zalbidea Muñoz. L'ús de models en la pintura mural gòtica lineal a la ciutat de València. La Cambra Secreta de la Catedral de València i el Palau d'En Bou. Entre la letra y el pincel: el artista medieval. Leyenda, identidad y estatuS. El Egido, Andalucía(España), 2017. Ed. Círculo Rojo.
A. Rubio Mifsud; M. A. Zalbidea Muñoz. Estudio comparativo de materiales y técnicas en tres conjuntos de pintura mural del periodo gótico lineal en territorio valenciano. Emerge 2014. Jornadas de investigación emergente en conservación y restauración de Patrimonio.
pp. 81 - 88. valencia, 2015. Ed. Universitat Politècnica de València,
Rubio Mifsud, A “La pintura mural gòtica lineal a territori valencià. Statu Quo del Corpus Conegut. Estudi i Anàlisi per a al seua conservació”. Tesi doctoral. 2015. Disponible a https://riunet.upv.es/handle/10251/59466?show=full