Escena dedicada a Sant Joan Baptista; perfilats de carreus; escuts, frisos amb garlandes i cortinatges
Pintura Gòtica Lineal > Llíria > Església De La Sang > Escena dedicada a Sant Joan Baptista; perfilats de carreus; escuts, frisos amb garlandes i cortinatgesLocalitat
Llíria
Edifici
Església De La Sang
Datació
Finals del s. XIII
Classificació administrativa
Declarada monument nacional el 1919, i el 1985 va ser catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC)
Pintura. Denominació / temàtica
Escena dedicada a Sant Joan Baptista; perfilats de carreus; escuts, frisos amb garlandes i cortinatges
Localització dins l'edifici
Capella lateral segona de l'Epístol
Datació pintura
Finals s. XIII - principis s. XIV
Tècnica
-
Dimensions
-
Temàtica
-
Estat de conservació
Regular
Intervencions anteriors
1996 per l'empresa Coresal s.a.l.
Informe final / publicació
Sí / No publicat
Trets estilístics d’execució matèrica
-
Elements decoratius característics
Figura humana, imitació de carreus, cortinatge, goteres, fris amb garlandes vegetals; escuts, arquitectures polilobulades, figura humana, sant, voltes amb imitació de taulells,...
Paral·lels amb altres pintures
El fons sobre l'arc que emmarca el sant és de coloració roig terra, i a dalt hi ha el que semblen restes de dos rossases (dos cercles on s'inscriu decoració geomètrica, igual que al retaule de la Mare de Déu de Sant Feliu a Xàtiva)
Materials compositius
Analítica
No
Suport
Presenten sobre el mur de maçoneria una capa de morter de preparació gruixut més d'un centímetre, que sembla contenir algeps
Morters de preparació
Existeixen varies capes de morter amb distintes grossàries
Aglomerant
-
Càrregues
-
Capa pictòrica
-
Aglutinant
-
Pigments
Roig terra, blanc, negre
Altra informació d'interés
L'escena més antiga és la del martiri del sant no identificat, mutilat per la construcció del S. XIV, i on les restes de superfície original conservades, (menys del 50% del total), presenten moltes pèrdues, la qual cosa impedeix que es puguen descriure.Existeix confusió pel que fa a la representació i advocació de la capella, es coneix com la de Sant Joan Baptista, però s'han trobat documents on s'identifica com de Sant Bartomeu.
Tota la capella, de la mateixa manera que la resta de paraments del temple, van ser restaurats per la conselleria de Cultura en un projecte de l'any 1990 amb finalització al 1996. L'empresa encarregada de dur a terme aquesta restauració va ser Coresal s.a.l.
Bibliografia específica
CORESAL (Conservación y restauración de bienes culturales S.A.L) Informe Iglesia de la Sangre. Llíria. Artesónado. Memoria Parcial. Segunda parte. Gener de 1996. Sense publicar, consultat a l'Arxiu de la conselleria de Cultura.
PRIMO GARCÍA, Robert. Restauración de la Iglesia de la Sangre en Llíria, València. [a] Loggia. Arquitectura y Restauración No 4. Ed. Servei de PublicacionS. Universitat Politècnica de València. València. 1996. pp. 64-75. ISSN: 2910006082161.
Rubio Mifsud, A “La pintura mural gòtica lineal a territori valencià. Statu Quo del Corpus Conegut. Estudi i Anàlisi per a al seua conservació”. Tesi doctoral. 2015. Disponible a https://riunet.upv.es/handle/10251/59466?show=full
Compartir
About Post Author
